Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari i per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n'acceptes l’ús. OK | Més informació
Agora

Actualitat Àgora

El Tribunal Suprem, en la seva sentència del 13 de febrer de 2018, introdueix importants canvis en la interpretació que fins ara es realitzava sobre l'aplicació efectiva de les llicències retribuïdes (els permisos de matrimoni, naixement i defunció), ja que fins ara, excepte algunes excepcions, el còmput començava a comptar l'endemà de l'esdeveniment del fet que donava origen als dies de permís retribuït. La sentència estableix clarament que els permisos retribuïts per matrimoni (15 dies) i per naixement d'un fill o per defunció d'un familiar (dos dies) s’han de començar a computar a partir de la primera jornada laborable que segueixi al fet que el motiva.

Segons la sentència la data d'inici del període de gaudi d'alguns permisos regulats en l'art. 37.3 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (LET), en concret “els permisos de matrimoni, naixement i defunció no computaran en dies no laborables”.

Així, si un treballador té un fill un dissabte, i aquest cap de setmana no treballava, bé per tenir una jornada de dilluns o divendres, bé perquè coincideix amb el seu descans setmanal, el seu permís de dos dies pel naixement de fill no començaria a comptar fins al dilluns, que és quan s’hauria d'incorporar a la feina.

Aquesta sentència resol el recurs interposat contra la sentència dictada en procés de conflicte col·lectiu per l'Audiència Nacional (AN), consisteix a interpretar l'art. 28.1 del conveni col·lectiu estatal de contact center, sobre quin ha de ser el dia inicial per al gaudi dels dies de permís retribuït.

Apartant-se de la tesi de l’AN basada en la interpretació literal del conveni, la sentència, s'acull a les diverses possibilitats interpretatives previstes en l'art. 3.1 del conveni col·lectiu per afirmar que «una interpretació lògic-sistemàtica i finalista del precepte convencional» suposa que el permís, o el que és el mateix, faltar a la feina per una causa justificada, s’ha de dur a terme en dia laborable, «ja que en dia festiu no fa falta». Per tant, si el dia en què es produeix el fet que justifica el permís no és laborable és clar que no s'inicia el permís per matrimoni, naixement de fill o defunció de familiar fins al primer dia laborable que el segueixi.

Per a la Sala aquesta conclusió no desvirtua l'expressió del conveni col·lectiu que diu «i des que ocorri el fet causant», ja que indica que el permís només es pot gaudir a partir del fet causant i no abans, ja que aquí la conjunció «i» és condicional i expressiva de la condició imposada per al gaudi del permís: només a partir de la producció del fet que el motiva. Per això, el dia inicial ha de coincidir amb un dia laborable: el primer que segueixi al firat en el qual es va produir el fet causant.

En cap cas la doctrina sembla aplicable a vacances, dies compensatoris per excés de jornada, IT, maternitat, paternitat o qualsevol altra suspensió de la relació laboral, o en aquells casos en els quals el conveni especifiqui aquesta qüestió. No obstant això, els tribunals amb tota probabilitat seguiran a partir d'ara el criteri del TS, ja que una gran part dels convenis no regulen res sobre quan s’han d'iniciar aquests permisos retribuïts.