Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari i per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n'acceptes l’ús. OK | Més informació
Agora

Actualitat Àgora

1. Qui és en Marc Torres? Quin és el teu paper dins de Just Packaging?

Vaig néixer i viure a BCN fins els 6 anys, moment en el que vam decidir anar a viure a Abrera. Allà vaig fer tota la meva formació a les escoles i instituts públics del poble, sent aquesta època un autèntic calvari per mi degut als permanents mals resultats acadèmics. Sempre he estat un “rebelde sin causa ni cura” i tant els estudis com la majoria de professorat van intentar fer-me sentir un fracassat.

En èpoques posteriors vaig intentar formar-me amb una FP d’administració i finances i la carrera d’ADE. Ambdues sense èxit. Aquesta última transcorria paral·lelament amb una situació econòmica bastant complicada a casa perquè l’empresa de transport que va constituir el meu pare el 2008 va anar arrossegada per la crisi econòmica d’aquell mateix any. Amb tot això i jo a primer de carrera amb 24 anys, va sortir l’opció de poder-nos quedar amb una petita empresa de manipulats, Just Packaging S.L.  Sumant la mala situació econòmica, les meves ganes de ser autosuficient i per suposat la meva inconsciència i motivació vaig estar bastants dies ideant la forma de poder comprar-la amb pagaments diferits basats en la projecció de beneficis de la mateixa activitat. Càlcul que, a dia d’avui, no se com vaig poder fer.

Al final de moltes negociacions ens vam poder fer amb l’empresa i sorprenentment els pagaments també van anar com es va pensar en un principi amb un procés judicial pel mig degut a les anomalies que ens vam trobar a posteriori.  Just Packaging era una empresa amb 5 empleats que es dedicava a acabar el procés de producció de productes com la cosmètica, la indústria química etc. El projecte era analitzar tant el mercat com la competència. Degut a això vam detectar una manca de servei  i capacitat del sector cap als grans clients. Pel que van començar a direccionar a Just Packaging per aconseguir una gran capacitat, a lo que es va sumar un departament de qualitat que ens oferia la evident qualitat i un servei de traçabilitat i professionalitat que els clients, poc a poc, van començar a apreciar. 

Després de 5 anys de la compra de Just Packaging podem corroborar que la direcció presa era i segueix sent la correcte, ja que, som un referent de qualitat i capacitat en el sector amb un servei “just in time” amb les normes i certificats necessaris per la Farma i Cosmètica amb un equip humà d’aproximadament uns 40 treballadors.

La meva feina actual és seguir direccionant l’empresa cap al nostre objectiu conjuntament a una acció i direcció comercial permanent.

 

2. Com recorda els primers passos?

Va ser lo més dur que he hagut de fer mai, professionalment parlant. Eren moltes nits sense dormir, dies eterns i un esgotament mental que no havia experimentat mai. Suposo que també per lo jove que era. Cada dia era un màster, ja fos en finances, en RRHH, en processos de producció o en gestió de compres. Un resum seria que imperava una incertesa i un desconeixement del sector, atenuats per la voluntat i la necessitat de tirar tot aquell projecte endavant emmarcat en aquella crisis. Lo més important va ser la força que em donava tenir el suport del meu pare com a company d’equip.

 

3. Mirant enrere, quin ha sigut l’episodi més gratificant que ha viscut com a empresari?

Si miro enrere, no trobo masses episodis gratificants fins fa ben poc temps en el que vaig veure que lo que havíem fet estava bé, era sòlid i estava format per les persones que volíem que ho formés i de les que estem més que contents i orgullosos. Lo que si que recordo quelcom agradable i enriquidor era el moment de la contractació de personal, les reunions d’equip i les celebracions de Nadal on sempre ho parem tot per celebrar el mateix Nadal i l’aniversari de l’empresa.

Lo que més em gratifica de tots aquests anys és el coneixement, els errors comesos i la posterior lliçó, així com les relacions humanes amb tota la gent que ha passat per casa nostra.

 

4. Acceptant que tots hem tingut algun fracàs durant la nostra trajectòria professional, què n’has après fins ara?

Els fracassos que he comés, crec que estan la gran majoria relacionats amb l’expectativa i la confiança cap a les noves incorporacions en les direccions dels departaments de Just Packaging. Resumidament, opino que en el moment que has d’acomiadar a algú, acceptes 3 errors dels que ets d’alguna manera culpable.

El primer el tens en la selecció on sempre es pot millorar la forma d’analitzar quin perfil busques. El següent en el seguiment, motivació i gestió emocional cap a la persona que has incorporat i lideres i el tercer en la gestió i resolució del problema que desencadena l’acomiadament.

De tot això he après a intentar ser lo més transparent possible, a intentar dur un missatge i una conducta positiva, tinguis el dia que tinguis i lo més important, acceptar i assumir els errors i treure’n algun aprenentatge.

 

5. Quins són els teus reptes com a empresari?

Més enllà de voler assolir cada any millors resultats, l’obsessió per la diversificació sempre ha sigut una cosa que m’ha acompanyat. M’agrada molt pensar en nous possibles negocis relacionats amb les empreses que tenim, intentant sempre trobar sinergies entre elles. Al final no deixa de ser l’aprofitament d’alguna molt bona oportunitat de mercat o la compra del teu principal sector d’aprovisionament. Sempre intentant muntar un sistema que complementi la teva capacitat i et permeti rebre rendiments que no eres capaç de generar en un primer moment.

 

I pel futur immediat?

En tindria prou en continuar mantenint el ritme que portem des de que va sortir el maleit bitxo i formar part de la reinvenció i reconstrucció de gran part dels nostres sistemes industrials, econòmics i polítics.

 

6. Quina paraula et defineix millor?

Doncs una paraula que vaig saber no fa massa. Resilient, que no deixa de ser, treure algo positiu dels teus errors. Un sinònim d’optimisme suposo...

 

7. Si un amic/ga et demanes un consell per iniciar un projecte empresarial, quin consell li donaries?

Que el projecte l’apassioni, que sigui un vici i a poder ser que no tingui massa vida social almenys en els primers 5 anys.

 

8. Com veu Àgora actualment? I en un futur?

Els diferents gestors que hem tingut sempre els he comparat amb un bomber que apagava el foc quan ja s’havia originat i que, fins i tot, aquest foc anava cremant i incrementant el seu mal mentre el bomber aprenia com apagar-lo. Lo que m’he trobat amb Agora ha estat un sistema molt eficaç de prevenció d’incendis i una resposta immediata, sense haver de consultar res. A part d’un tracte proper tot i la dimensió de l’empresa que creix cada dia. També m’encanta la capacitat que tenen per pagar-se sols.

En el futur els veig consolidats com una gestoria referent. Més de lo que ja ho són. No paren d’integrar serveis per donar-nos més tranquil·litat als clients i millorar, com m’agrada dir, el nostre llindar de son, que és, quant tranquil pots dormir.