Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari i per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n'acceptes l’ús. OK | Més informació
Agora

Actualitat Àgora

Moltes empreses necessiten crear relacions econòmiques internacionals per expandir la seva activitat, tant per obtenir fons, adquirir matèries primeres o com a part de la seva activitat comercial o de producció. Existeixen diverses fórmules legals a l'hora de constituir un negoci: sucursals, filials, oficines de representació, establiments permanents i agents independents, etc.

Les diferències jurídiques i fiscals entre aquestes fórmules són notables, és per això que les conseqüències financeres també ho seran.

SUCURSALS

Podem definir la sucursal com aquell establiment secundari, sense personalitat jurídica pròpia, ja que comparteix la personalitat jurídica de les altres sucursals que puguin existir i no és altra que la de la casa matriu, de caràcter permanent, amb idèntic objecte que el de la matriu, però amb una instal·lació material diferent i clientela pròpia, que gaudeix d'autonomia operativa a través d'un director, amb facultats suficients per realitzar la seva funció, encara que per a això estigui subordinat a les directrius de la casa matriu, i sense que tot això afecti la unitat patrimonial de l'empresa.

Segons la legislació espanyola, les sucursals constituïdes a Espanya tributaran per l'impost sobre societats i, en defecte d'això, ho faran per l'impost sobre la renda de no residents (establiment permanent) per la totalitat de les rendes que obtinguin a Espanya.

Les sucursals han de portar una comptabilitat pròpia referida a les operacions que realitzin i als elements patrimonials que tinguin afectes. A més, la societat estrangera (la matriu) ha de dipositar en el Registre Mercantil de la sucursal els seus comptes anuals o, si escau, els comptes consolidats que hauran estat elaborats conforme a la legislació estrangera.

FILIAL

Una filial és una companyia mercantil creada amb aportació de capital per part de l'empresa matriu i segons les normes de l'estat on s'estableix, per la qual cosa s'entén com a “resident” amb caràcter general. La filial té personalitat jurídica pròpia i independent de la societat matriu, una veritable autonomia jurídica, amb capital, estatuts i òrgans propis, i fins i tot pot tenir un objecte social diferent del de la societat matriu. Les decisions que s'adoptin en la filial no afecten la matriu, no sent aquesta responsable d'aquestes. 

Fiscalment estan sotmeses a les lleis fiscals de l'estat de residència, pagant els seus propis impostos. Les filials establertes a Espanya estan subjectes a la mateixa regulació que la resta de les entitats mercantils. Són subjectes passius de l'impost sobre societats i s’han d'atenir a les obligacions comptables i fiscals vigents. També tenen l'obligació de presentar comptes en el Registre Mercantil.

A l'hora de repartir dividends als accionistes, es tractarà de dividends obtinguts per una societat no resident. Pagaran impostos a l'estat de la filial a través de les retencions que aquesta practiqui sobre el seu import. Per realitzar el càlcul de les retencions caldrà tenir en compte si existeixen convenis per evitar la doble imposició entre els estats implicats.

DIFERÈNCIES ENTRE SUCURSAL I FILIAL

La distinció entre sucursal i filial és important, en la mesura que afecta la responsabilitat dels ens. Mentre que la sucursal comparteix la personalitat jurídica de l'establiment principal, la filial configura una persona independent de l'empresa matriu i està dotada de plena personalitat, és a dir, gaudeix de veritable autonomia jurídica, amb capital, estatuts i òrgans propis, i fins i tot pot tenir un objecte social diferent del de la societat matriu.

La responsabilitat de la sucursal no és, per tant, independent de la de l'establiment principal, i els creditors d'aquella es poden dirigir contra aquesta de manera directa. No obstant això, aquesta comunicació no es dóna entre filials i matriu, ja que les obligacions de les primeres no afecten en principi i directament a la societat matriu, la qual no és responsable directa d'elles.

OFICINA DE REPRESENTACIÓ

És una entitat que no té personalitat jurídica pròpia independent de la seva matriu. No té òrgans d'administració i únicament se serveix d'un representant d'aquesta oficina amb uns poders. Es limiten a fer funcions de coordinació, col·laboració, estudis de mercat, etc. Sense desenvolupar cap activitat econòmica. Per tant, són mers establiments auxiliars de l'empresari, sense autonomia i, per tant, sense el caràcter de sucursal.

ESTABLIMENTS PERMANENTS

Un establiment permanent (EP) es defineix com aquell lloc fix de negocis mitjançant el qual una empresa realitza tota o part de la seva activitat. Per tant, existeixen tres notes que s’han de donar en la definició general de l'establiment permanent: (i) l'existència d'un «lloc de negocis», (ii) aquest lloc de negocis ha de ser «fix» i, (iii) a través d'aquest lloc de negocis s’han de «dur a terme les activitats de l'empresa».

El model de conveni de doble imposició (MCDI) estableix la següent llista, no exhaustiva, d'exemples d'establiments permanents: les seus de direcció, les oficines, les fàbriques, els tallers, i les mines, els pous de petroli i de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d'extracció de recursos naturals.

El concepte d'establiment permanent resulta fonamental a l'hora d'establir el sistema de repartiment de la potestat tributària sobre les  rendes empresarials entre dos estats que hagin subscrit un conveni per evitar la doble imposició (CDI). Conforme al previst en els CDI subscrits per Espanya, una renda empresarial obtinguda per un no resident solament serà gravada a Espanya si existeix un establiment permanent situat a Espanya a qui atribuir aquesta renda, en cas contrari, aquesta renda empresarial no serà gravada a Espanya.

AGENT INDEPENDENT

Es considera que una empresa no té un establiment permanent en un estat contractant pel mer fet que realitzi les seves activitats en aquest estat per mitjà d'un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent  independent, sempre que aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

Així, un comissionista que actua per compte d'una altra empresa estrangera tindrà la consideració d'agent independent sempre que aquesta persona sigui independent tant jurídicament com econòmica d'aquesta empresa i es consideri que està actuant en l'exercici normal de la seva activitat quan actua per compte d'aquella empresa.